Avui estava fent una partida d'escacs contra la meva contrincant habitual, la Yuuka, que sempre perd perquè li agrada fer atacs kamikazes al crit de banzai i regalar torres i alfils. De fons tenia TV3internacional, que feien les notícies.
I de cop i volta he sentit un nom que m'ha sonat familiar, parlaven d'un tal Borja Bagunyà. Com que una altra cosa no, però memòria per noms i cognoms en tinc bastant, he deixat la partida per comprovar que efectivament, l'objecte i subjecte de la notícia era un ex company meu de música a l'Escola de Música de Barcelona. D'acord, ell en sabia més, però anàvem al mateix centre.
Doncs resulta que en Borja ha canviat el clarinet per la ploma i ha guanyat un premi literari amb la seva primera novel·la Defensa Pròpia.
Grata sorpresa. Enhorabona Borja.
Doncs resulta que en Borja ha canviat el clarinet per la ploma i ha guanyat un premi literari amb la seva primera novel·la Defensa Pròpia.
Grata sorpresa. Enhorabona Borja.
I així, un cavall m'ha fet escac a la reina alhora que amenaçava un alfil desprotegit. La reina ha reculat per evitar la mort, però sense poder trobar una posició des d'on venjar l'alfil. I gairebé em costa la partida. Sort dels kamikazes i dels peons extra que tenia.
Banzai
1 comentari:
jo jugo igual als escacs (les poques vegades que jugo..). Tàctica republicana: tots a l'atac, i el rei ja s'ho farà xP
Publica un comentari a l'entrada