Safari (part I)

Ahir al vespre van arribar el Vasco i la Laura mentre estàvem veient LOST i en acabar vam estar comentant alguns dels temes d'actualitat de la casa. Un d'ells era la dutxa electrificada que finalment sembla que ja està arreglada, però aquesta és una altra història que ja l'explicaré quan toqui. Un altre tema va ser el de la rata. En Vasco semblava no estar assabentat de l'assumpte i es va quedar una mica sorprès i espantat.

Després de dir-nos marranos i bruts amb el seu to incisiu habitual (però de bon rotllo) vam decidir que havíem de fer alguna cosa. La rata no podia viure a casa nostra (a no ser que pagués la part proporcional que li toca, cosa que no semblava massa possible). De manera que vam decidir fer-la fora, viva o morta.

Havia començat el safari.

I per tant em vaig preparar per a la ocasió, com podeu comprovar a la foto. Vam baixar a la zona de la nevera i vam tapar totes les vies d'escapament probables, només vam deixar una ruta possible, que duia fins a fora de la casa a través de la cuina.

Acte seguit vam moure la nevera per comprovar que malauradament la rata estava amagada dins de la zona del motor, i que tot el que n'obtindríem serien quatre sorollets. Però aquests sorollets ens van fer veure que la bestiola en qüestió era més gran del que pensàvem. No era un ratolinet de camp.

Benvinguts a Jara y Sedal.
Aleshores la única opció que se'ns va acudir va ser netejar tota la merda que hi havia allà al darrere de la nevera (que era molta i feia pudor) i tirar un raig de lleixiu per desinfectar la zona, i ja de pas putejar una mica la rata. L'opció d'enverinar-la no semblava gaire òptima, perquè si moria dins de la nevera la pudor podria arribar a ser terrible, i a veure qui treia la rata morta d'allà. De manera que vam decidir que havíem de posar trampes, unes rateres com les dels dibuixos amb una mica de formatget dels andes.


La cacera va quedar aquí, amb la cuina neta i la nevera desinfectada i tot el que pugués ser aliment de la rata fora del seu abast. El paràsit ja no ho tindria tan fàcil per aconseguir el seus àpats diaris. Tot i que sabíem el perill que això comportava -i que més tard hem comprovat, però tot al seu temps- ens va semblar que era el millor.

I així va acabar el dia i la primera part del Safari. Un nou dia ple de perills i sorpreses, i el desenllaç de la història ens esperava, però ignorants i no volent veure la realitat vam anar a dormir.

continuarà...