dimecres, 15 d’agost de 2007

Richter 7.7

Déu n'hi do amb el terratrèmol (aquesta vegada si, res de temblor) que hi ha hagut aquesta tarda. 7,7grau a l'escala de Richter i dos minuts de durada. Per flipar.

Estàvem al supermercat Wong fent les últimes compres quan la safata de les "chocotejas" ha començat a bellugar-se d'una forma curiosa. Jo mirava a veure si hi havia alguna dona que posava pastissets o altres productes saborosos per allà sota, però res. Després s'ha anat fent més forta la vibració i la penya ha començat a sortir corrents del super. El terra es movia que feia por i els vidres de les finestres ballaven que semblava que s'havien de trencar.

Al carrer, un bus que passava i que era força alta feia una moviments més propis d'un flam i el terra es continuava movent mentre la gents estava ben espantada. Iaies amb cobriments, caixeres plorant, dones histèriques... en fi, un sidral ben considerable.

Després del terratrèmol fort hi ha hagut alguna rèplica, amb lo que tot ha durat bastanta estona.

Sembla que per la zona del sud (Ica, Pisco...) ha estat pitjor, tot i que al centre de Lima han caigut cases i es veu que de moment hi ha 4 morts. Tela. I per acabar-ho de fer bonic, resulta que a Pucallpa ha estat ben ben fort. Nosaltres erem a Pucallpa fa dos dies... i allà les cases i els carrers són una cagadeta comparat amb Lima. Esperem que la amable gent que vam conèixer aquests dies allà estiguin bé.

Emocions fins a última hora.

http://www.iris.edu/latin_am/peru.phtml

dimarts, 7 d’agost de 2007

La Ruta dels Gringos

Hola, ja sóm a Lima altre cop. D'aquí a unes horetes marxem cap a Pucallpa, per acabar el nostre petit viatge a la selva.


A continuació algunes imatges de la ruta d'aquests dies, anomenada popularment "La ruta dels gringos" per la d'estrangerots que hi ha (nosaltres uns d'ells, pero dels guays):
Arequipa i el Convent de Santa Catalina. El volcà Misti al fons.


El Canó del Riu Colca. Llames, alpaques i vicunyes per un tubo. Turistes, més. Algun còndor també.


Puno i el llac Titicaca, Taquile, illes flotants i danses amb penya borratxíssima


Machu Picchu, que no falti. Llames que espanten, tampoc.


Cagades diverses de les cartes dels restaurants peruans. Atenció al "Pope" a la huancaína. Pope, Papa, Benet XVI, patata.

Petons i abraçades!

dissabte, 28 de juliol de 2007

Puno, Titicata i repúbliques bananeres

El que segueix és un correu que hem enviat a alguns amics nostres. Espero que sigui prou clar i català i us serveixi per seguir els nostres passos. Preguem disculpin les faltes ortogràfiques, pero ja se sap que llengua i presses no són amigues.

"
Hola hola hola!!

Us escrivim des de Puno, unes horetes abans de marxar cap a cuzco.

Després d'arequipa vam anar en b us cap a Puno, un poblet a les vores de llac Titicaca. La primera tarda, no massa res, aclimatarse per aqui, que estem a 4000m (i ningú s'ha tirat d'enlloc ni a ningu... no se de que xerreu...) i fer excursionetes cansa. Vam anar a un bon restaurant a sopar, per celebrar el meu cumple: un bons plats andins, cuy xactat (conill d'indies esclafat, servit amb cap i dents i tot. Coi de rata gustosa!!)

El dia següent vam fer l'aventura mes aventura de totes: anar a regularitzar la meva situació migratoria al Peru. Va que aquestes us agraden, sempre i quan siguin en segona o tercera persona. Kids don't try this at home o a qualsevol altre lloc...

Resumint: el meu visat d'estudiant a perú estava caducat des del dia 30 de Juny. Aixo no suposa cap problema a priori, només s'ha de pagar una multa d'un dolar diari per cada dia d'il·legal (si, era un il·legal). Però a més, el meu passaport amb infinits segells del mon mundial (i quina patxoca que fa) caducava el dia 24 de juliol del 2007 (si el meu cumple, el dia anterior de fer els trámits a la frontera). I previsor de mi ja tenia el nou que havia fet a l'embaixada de Lima.

Total, que pallus o il·lus de mi vaig sudar de consultar si havia de fer alguna coseta més al passaport nou (i que lleig que es amb els dibuixets aquells d'animalons). I resulta que faltava fer la transferencia de segell del visat del passaport antic al nou.

Resultat: amb el passaport antic no podia sortir de PEru perque estava caducat per un dia. I amb el nou tampoc perque no tenia segell ni coincidia el numero amb la Targeta de Inmigracion Andina. Sidralot dels grossos a la frontera peruana.

Paga la multa, fes cara de simpatic a tots els policies d'alla i inteta'ls camelar per tal que facin un apanyo... Després d'una estona llarga, em fan el trapi de posarme segell de sortida del peru al passaport antic amb data del dia anterior, per tal que la sortida fos legal.

I després? "Bueno, en Bolivia les dices que te hagan un arreglo. Vas a tener que darles alguna propinilla, pero bueno, seguro que te lo hacen"

O sigui "ves i suborna la policia boliviana" Guay, me mola tu rollo.

A tot això l'anna flipant, clar.

En fi, dit i fet, ves cap a bolivia, fes la cua, exposa el cas, passa al despatxet per tal que et mirin i valorin l'assumpte...

En resum, preu del trapi, deu dolars per cap (anna i jo, ja que hi som aprofitem que son dos). Solució posant només el segell de sortida de bolivia pero no el d'entrada al passaport nou. (guay aixo d'entrar sense sortir o sortir sense entrar...).

I després al Perú, cap problema. Segellet i llestos.

Deu n'hi do.

I to make a long story short...

A l'endemà, vam anar a visitar les illes flotants, que estan al llac titicaca i suren gracies a que estan construides amb Totora, una mena de "juncos" (com es diu en català junco??, i perque només em ve al cap la Juncal Rivero quan dic aquesta paraula...).

Altra sorpresa que no podem anar a taquile el mateix dia perque sembla que està lluny. (Taquile, no tequila, una altra illa més grossa i de veritat que esta al llac).

Canvia de plans, canvia el bitllet per cusco, torna a l'hotel resant que hi hagi habitació... cap problema.

I el dia següent (ahir) cap a Taquile.

I Taquile ha resultat ser el paradís a la terra. Un lloc d'aquests on el temps s'atura i s'ha aturat. On et pots retirar a "viure" (i viure vol dir tenir el teu hortet i treballar fort, pero viure, al cap i a la fi.) I com s'explica el paradís... doncs no s'explica. Es visita, s'hi està, se sent i s'enten. Però com tot el que és important en aquesta vida, és efimer i eteri, i quan t'hi fixes i aferres massa, doncs desapareix.

Això si, la creueta a "banyar-se en pilotes al llac Titicaca" ja l'he poguda posar. Primer dia de platja de l'estiu de l'hemisferi Nord, encara que aquí sigui hivern, i a quatre mil metres.

Petons

Anna i Marc"

divendres, 6 de juliol de 2007

Boda!!!

La Fàtima i el Jacob se'ns casen!!!

Enhorabona parelleta!

Espero que aquesta vida de casats us vagi molt i molt bé, però que no us oblideu de les moltes coses que hem de fer a la Floresta encara eh?? Que entre festes majors i calçotades queda molta xerinola per fer, i no vull excuses de que us quedeu a casa fent arrumacos i cucamones! ;-)


Ai, quantes coses passades i ara ja ens fem grans!

Des de Lima l'Anna i jo us desitgem tot el millor del món i de la vida.

Un petó ben fort per tots dos!

dimarts, 3 de juliol de 2007

La Rita Petita

Tenim una nova Aixalà a la família! De fet, la primera Aixalà des de fa dues generacions, que fins ara tot érem mascles excepte ma mare! Segur que la iaia està contenta. Doncs sí! El dia 2 de Juliol va néixer el berberechito de la Rita.

Enhorabona Eva i Pau!
Us poso unes fotos dels protagonistes de la història (i el meu germà infiltrat per allà :-p)

La Rita

L'Eva, la mamita

El Pau, el papito, i el Lluc

divendres, 22 de juny de 2007

El principi del final

Aquesta tarda he estat imprimint el meu PFC, i per fi ja en tinc una, bé tres, còpies en paper. Quin gust que dóna veure la feina feta i que ja queda poquet per tal que tots els tràmits s'acabin.

Ara em falta la firma del degà de la universitat en el paperet que ha d'anar al davant de tot del projecte. Un paperet pel qual m'autoritzen el tema del meu projecte i diuen que endavant. Coses de la vida, jo primer he fet el projecte i després el paperet. En un projecte que vaig veure el paperet amb la signatura i el segell era de l'any 2003, i el projecte era del 2007. Déu n'hi do.

Confio que dilluns tindré tan anhelada firma (porto més d'una setmana al darrere d'aquesta gent) i podré entregar les còpies "engomadas, no empastadas" per tal que els tres membres del tribunal es mirin el treball i em diguin el què (no crec que hi hagi sorpreses, que el meu tutor que és un dels grans jefes de la uni m'ha dit que tot està bé...i si ho diu ell..:-p). Després hauré de fer les còpies "empastadas" (tapes dures) i presentar el projecte en qüestió (altre problema, que no sé ben bé què dir a l'exposició)

Ja queda poquet!!

dijous, 21 de juny de 2007

Robatori

De vegades passen coses que fan ràbia. I si es pot fer quelcom per millorar la situació o solucionar el problema, doncs benvingut.

A un company de la universitat i a la seva família els ha passat una cosa terrible.

http://robatori-olot.blogspot.com/

Tan de bo algú pugui donar alguna informació útil.

Moltes gràcies