"
Hola hola hola!!
Us escrivim des de Puno, unes horetes abans de marxar cap a cuzco.
Després d'arequipa vam anar en b us cap a Puno, un poblet a les vores de llac Titicaca. La primera tarda, no massa res, aclimatarse per aqui, que estem a 4000m (i ningú s'ha tirat d'enlloc ni a ningu... no se de que xerreu...) i fer excursionetes cansa. Vam anar a un bon restaurant a sopar, per celebrar el meu cumple: un bons plats andins, cuy xactat (conill d'indies esclafat, servit amb cap i dents i tot. Coi de rata gustosa!!)
El dia següent vam fer l'aventura mes aventura de totes: anar a regularitzar la meva situació migratoria al Peru. Va que aquestes us agraden, sempre i quan siguin en segona o tercera persona. Kids don't try this at home o a qualsevol altre lloc...
Resumint: el meu visat d'estudiant a perú estava caducat des del dia 30 de Juny. Aixo no suposa cap problema a priori, només s'ha de pagar una multa d'un dolar diari per cada dia d'il·legal (si, era un il·legal). Però a més, el meu passaport amb infinits segells del mon mundial (i quina patxoca que fa) caducava el dia 24 de juliol del 2007 (si el meu cumple, el dia anterior de fer els trámits a la frontera). I previsor de mi ja tenia el nou que havia fet a l'embaixada de Lima.
Total, que pallus o il·lus de mi vaig sudar de consultar si havia de fer alguna coseta més al passaport nou (i que lleig que es amb els dibuixets aquells d'animalons). I resulta que faltava fer la transferencia de segell del visat del passaport antic al nou.
Resultat: amb el passaport antic no podia sortir de PEru perque estava caducat per un dia. I amb el nou tampoc perque no tenia segell ni coincidia el numero amb la Targeta de Inmigracion Andina. Sidralot dels grossos a la frontera peruana.
Paga la multa, fes cara de simpatic a tots els policies d'alla i inteta'ls camelar per tal que facin un apanyo... Després d'una estona llarga, em fan el trapi de posarme segell de sortida del peru al passaport antic amb data del dia anterior, per tal que la sortida fos legal.
I després? "Bueno, en Bolivia les dices que te hagan un arreglo. Vas a tener que darles alguna propinilla, pero bueno, seguro que te lo hacen"
O sigui "ves i suborna la policia boliviana" Guay, me mola tu rollo.
A tot això l'anna flipant, clar.
En fi, dit i fet, ves cap a bolivia, fes la cua, exposa el cas, passa al despatxet per tal que et mirin i valorin l'assumpte...
En resum, preu del trapi, deu dolars per cap (anna i jo, ja que hi som aprofitem que son dos). Solució posant només el segell de sortida de bolivia pero no el d'entrada al passaport nou. (guay aixo d'entrar sense sortir o sortir sense entrar...).
I després al Perú, cap problema. Segellet i llestos.
Deu n'hi do.
I to make a long story short...
A l'endemà, vam anar a visitar les illes flotants, que estan al llac titicaca i suren gracies a que estan construides amb Totora, una mena de "juncos" (com es diu en català junco??, i perque només em ve al cap la Juncal Rivero quan dic aquesta paraula...).
Altra sorpresa que no podem anar a taquile el mateix dia perque sembla que està lluny. (Taquile, no tequila, una altra illa més grossa i de veritat que esta al llac).
Canvia de plans, canvia el bitllet per cusco, torna a l'hotel resant que hi hagi habitació... cap problema.
I el dia següent (ahir) cap a Taquile.
I Taquile ha resultat ser el paradís a la terra. Un lloc d'aquests on el temps s'atura i s'ha aturat. On et pots retirar a "viure" (i viure vol dir tenir el teu hortet i treballar fort, pero viure, al cap i a la fi.) I com s'explica el paradís... doncs no s'explica. Es visita, s'hi està, se sent i s'enten. Però com tot el que és important en aquesta vida, és efimer i eteri, i quan t'hi fixes i aferres massa, doncs desapareix.
Això si, la creueta a "banyar-se en pilotes al llac Titicaca" ja l'he poguda posar. Primer dia de platja de l'estiu de l'hemisferi Nord, encara que aquí sigui hivern, i a quatre mil metres.
Petons
Anna i Marc"
Hola hola hola!!
Us escrivim des de Puno, unes horetes abans de marxar cap a cuzco.
Després d'arequipa vam anar en b us cap a Puno, un poblet a les vores de llac Titicaca. La primera tarda, no massa res, aclimatarse per aqui, que estem a 4000m (i ningú s'ha tirat d'enlloc ni a ningu... no se de que xerreu...) i fer excursionetes cansa. Vam anar a un bon restaurant a sopar, per celebrar el meu cumple: un bons plats andins, cuy xactat (conill d'indies esclafat, servit amb cap i dents i tot. Coi de rata gustosa!!)
El dia següent vam fer l'aventura mes aventura de totes: anar a regularitzar la meva situació migratoria al Peru. Va que aquestes us agraden, sempre i quan siguin en segona o tercera persona. Kids don't try this at home o a qualsevol altre lloc...
Resumint: el meu visat d'estudiant a perú estava caducat des del dia 30 de Juny. Aixo no suposa cap problema a priori, només s'ha de pagar una multa d'un dolar diari per cada dia d'il·legal (si, era un il·legal). Però a més, el meu passaport amb infinits segells del mon mundial (i quina patxoca que fa) caducava el dia 24 de juliol del 2007 (si el meu cumple, el dia anterior de fer els trámits a la frontera). I previsor de mi ja tenia el nou que havia fet a l'embaixada de Lima.
Total, que pallus o il·lus de mi vaig sudar de consultar si havia de fer alguna coseta més al passaport nou (i que lleig que es amb els dibuixets aquells d'animalons). I resulta que faltava fer la transferencia de segell del visat del passaport antic al nou.
Resultat: amb el passaport antic no podia sortir de PEru perque estava caducat per un dia. I amb el nou tampoc perque no tenia segell ni coincidia el numero amb la Targeta de Inmigracion Andina. Sidralot dels grossos a la frontera peruana.
Paga la multa, fes cara de simpatic a tots els policies d'alla i inteta'ls camelar per tal que facin un apanyo... Després d'una estona llarga, em fan el trapi de posarme segell de sortida del peru al passaport antic amb data del dia anterior, per tal que la sortida fos legal.
I després? "Bueno, en Bolivia les dices que te hagan un arreglo. Vas a tener que darles alguna propinilla, pero bueno, seguro que te lo hacen"
O sigui "ves i suborna la policia boliviana" Guay, me mola tu rollo.
A tot això l'anna flipant, clar.
En fi, dit i fet, ves cap a bolivia, fes la cua, exposa el cas, passa al despatxet per tal que et mirin i valorin l'assumpte...
En resum, preu del trapi, deu dolars per cap (anna i jo, ja que hi som aprofitem que son dos). Solució posant només el segell de sortida de bolivia pero no el d'entrada al passaport nou. (guay aixo d'entrar sense sortir o sortir sense entrar...).
I després al Perú, cap problema. Segellet i llestos.
Deu n'hi do.
I to make a long story short...
A l'endemà, vam anar a visitar les illes flotants, que estan al llac titicaca i suren gracies a que estan construides amb Totora, una mena de "juncos" (com es diu en català junco??, i perque només em ve al cap la Juncal Rivero quan dic aquesta paraula...).
Altra sorpresa que no podem anar a taquile el mateix dia perque sembla que està lluny. (Taquile, no tequila, una altra illa més grossa i de veritat que esta al llac).
Canvia de plans, canvia el bitllet per cusco, torna a l'hotel resant que hi hagi habitació... cap problema.
I el dia següent (ahir) cap a Taquile.
I Taquile ha resultat ser el paradís a la terra. Un lloc d'aquests on el temps s'atura i s'ha aturat. On et pots retirar a "viure" (i viure vol dir tenir el teu hortet i treballar fort, pero viure, al cap i a la fi.) I com s'explica el paradís... doncs no s'explica. Es visita, s'hi està, se sent i s'enten. Però com tot el que és important en aquesta vida, és efimer i eteri, i quan t'hi fixes i aferres massa, doncs desapareix.
Això si, la creueta a "banyar-se en pilotes al llac Titicaca" ja l'he poguda posar. Primer dia de platja de l'estiu de l'hemisferi Nord, encara que aquí sigui hivern, i a quatre mil metres.
Petons
Anna i Marc"
1 comentari:
Je, je, "Puno un poblet",
un bon poblet de 115.000 peruans, res es lo que sembla en aquest pais.
Ull viu, crec que teniu els deus del Titicaca al vostre favor, que duri.
Apa, que la salud i la bona sort us acompanyin!!!
Publica un comentari a l'entrada