dimecres, 13 de juny del 2007

Safari (part II)

Dormia plàcidament quan uns copets a la porta em van mig desvetllar. Vaig pensar que devien ser les franceses que havien arribat de viatge i estaven fent sorolls, de manera que vaig continuar dormint sense cap intenció d'aixecar-me. Però els cops es van fer més insistents, encara que les meves ganes d'aixecar-me no van augmentar ni una mica. "Si són les franceses que em volen tornar el sac de dormir -vaig pensar- que entrin i que el deixin, total es com ho van fer per agafar-lo". Amb un petit sotrac vaig canviar de postura i vaig continuar dormint.

Aleshores vaig notar que la porta s'obria i que algú s'apropava al llit, vaig obrir els ulls per veure com la Yuuka estava a un pam i mig de la meva cara. "Carai amb aquestes japoneses, semblen molt tímides i prudents però deixa-les correr tu..." Mentre m'incorporava amb un somriure mig sorprès i mig maliciós, passaven per dins meu imatges de japoneses de pel·lícula amb faldilles curtes de col·legiala que servien te verd per acompanyar el sushi i reien amb picardia amb les seves amigues també amb faldilles curtes de col·legiala.

"He atrapado a la rata"

Eren dos quarts de vuit del matí. Les faldilles i el te van desaparèixer immediatament, i la meva cara va passar de pèrfid occidental a badoc absolut, també occidental.

La història que havia passat era la següent: mentre ella s'estava preparant a la seva habitació del tercer pis (que dóna a l'exterior, a una terrassa que hi ha a dalt) va veure com a fora hi havia quelcom que passava corrent. Va sortir i va veure que era la rata, que estava plantada allà al davant de la porta del lavabo, que és contigua a la de la seva habitació. Aleshores, per tal d'evitar que la rata es fiqués al lavabo, va estirar el braç i va empènyer la porta per tancar-la. Amb tanta sort (bona o dolenta) que la rata va córrer cap a dins del lavabo i la seva cua va quedar atrapada sota de la porta, amb el cos a dins del lavabo i la porta ajustada.

"Qué hago" Em pregunta...
"Primero de todo hacer una foto" Li contesto "Sí sí, ya lo he hecho". Òbviament, és japonesa.

The Rat. La Rata


Així que el que havíem de fer era desfer-nos-en d'alguna manera. Em vaig posar les sabates i vaig agafar el ganivet selvàtic per si s'havia de fer una carnisseria. Vam pujar a dalt i vam procedir a la inspecció visual de la situació. La rata estava ben atrapada, i xisclava allà a dins.
The Rat in the trap. La Rata atrapada

La rata estava massa lluny per matar-la amb el ganivet, i a part, em semblava una mica bàrbar anar fotent cops de matxet contra el terra a les set del matí per esbudellar una rata. La imatge resultant se'm feia una xic desagradable. De manera que vam decidir anar a buscar una escombra. Però amb l'escombra sola no n'hi havia prou, perquè si obríem la porta del lavabo per donar-li garrotada segur que s'escaparia, i l'últim que volíem era una persecució amb un rosegador d'aquesta mena i mida.

La Yuuka, amb el seu pragmatisme va baixar sense dir res, i en tornar duia la caixa d'eines de la casa. Vam estar mirant quins instruments de tortura hi havia per allà. La seva primera opció de fer servir el pinzell per fer-li pessigolles la vaig desestimar ràpid. Com es pot ser tan cruel.

En canvi, vam decidir que faríem servir les tenalles per aguantar la cua des de fora, mentre l'altre obria lo just la porta per colpejar-la amb l'escombra. Havíem de repartir papers.

"Dar golpes yo no sé, no creo que sea mi misión... pero cogerle la cola tampoco" diu la Yuuka. Però finalment vam fer-ho així, ella va ajustar les tenalles al diàmetre de la cua de la rata i va prémer amb la força justa que va fer que la rata es mogués amb agitació. Així, jo vaig poder obrir una mica la porta i començar a picar com un Neardental. Amb quatre o cinc cops la rata va estar llesta. Eus ací el resultat.

The Rat is dead. La Rata ha pillat

El safari va ser tot un èxit. A falta de guix per marcar el contorn del cadàver, vam posar un cartellet per signar l'autoria de la caça.

The Rat is dead (2). Qui riu ara, eh? Qui riu?

I finalment la foto amb el trofeu, i final de festa. Noti's la sang de la rata al mànec de l'escombra.

La Yuuka i jo (i la rata al fons). Da Killas (and da killed)

PD: Val a dir que em va fer molta llàstima haver de matar a la rata, i que d'haver pogut arribar a una conclusió pacífica l'hagués preferida. Però era una qüestió de territori. A més, quin tipus de mascle caçador hagués estat si m'hagués fet cacona a les calces, s'havien de deixar els estàndars ben amunt ;-p

6 comentaris:

Anna ha dit...

Perfecte!
Espero q no passi com amb els escarabats, que si en xafes un comencen a aparèixer els companys;)
PD: Per cert, quina angúnia de rata!

Marc ha dit...

juajuajau!!
quin final!!! pobre rateta, mira q es veu maca quan estava viva...
tot i aixi, la victoria d'atrapar un animaló sempre és un plaer! (qui riu ara?!?! ;))
Per cert?? Que va passar amb el cadaver??

PD: oh si!! aquest estiu als meus tiets els va entrar una rata a la cuina... tenien un serrano nou per estrenar.. i no vegis com li agradava a la rata.. van tornar 2 dies mes tard i quasi q no en quedava...i el q quedava no els va venir de gust de compartir-lo amb ella(la rata).

Heu fet be d'atrapar-la a temps!!Bona caça!!!:)

Anna ha dit...

estava convençuda q seria el tipus de post q li agradaria a en munti, vaig estar a punt d'escriure-ho i tot ;)

"Qui riu ara?? qui riu??" (un dels millors vídeos de la història:P)

uri ha dit...

jajaajajjajajjaja! el munti i els detalls escabrosos... mhm... i el cadaves? què se n'ha fet?? xD

ben bo el report ;)

uri ha dit...

cadaves... jeje, cadàver :P

Anònim ha dit...

ualaaaaaaa!! quant d temps sense llegir el teu blog, qina parres, o estressada..o nu se jo!!!
be, petonets bloggers :P
ara ja tic na mica mes al dia de la teva vida!
muahh**