Fa uns mesos vaig publicar una entrada que va tenir una acceptació per sobre del normal. Es veu que segons quines temàtiques ens toquen d'arrel i no podem estar-nos-en de sentir una certa fascinació per l'assumpte.
Doncs bé, avui, set mesos i tres setmanes després (què ràpid que passa el temps!!) he tingut una clara sensació de déjà-vu. I aquesta vegada també ha estat doble, tot i que simultània.
Sí, amics. Una cacota grossa m'esperava de bon matí al lavabo. Una cacota que treia el cap pel foradet com un cuc de terra, una serp d'aigua o un llúdriga curiosa. Perquè era (bé, és, que encara no ha marxat) gros com una llúdriga.
Si apliquem coneixements forenses i tecnologia CSI, podem comprovar que a diferència de fa set mesos, la cagada no ha estat explosiva i amb presses. El cagalló sens dubtes apretava, però sense urgències. Era només una qüestió de volum. Així, si la deposició anterior era guerra química, Napalm, aquesta era una bomba de gran tonatge, d'aquestes que cauen des d'avions immensos i per alguna causa desconeguda no arriben a explotar mai, sinó que queden clavades a terra i no hi ha manera de treure-les i ningú no si vol acostar per por que passi alguna cosa. Un trunyaco en tota regla.
Espantat i amb la tovallola del ejérsito ehpañol tapant les meves parts íntimes he sortit a comunicar la notícia a qui hi hagués per allà, amb tanta bona sort que la Yuuka que mirava un capítol de LOST a la tele (un capítol que parlen de déjà-vus, tot està connectat nois) m'ha dit que al lavabo del tercer pis (segon per a nosaltres, que aquí conten la planta baixa com a 1) també hi havia una gran quantitat de 糞, kuso, merda. Un うんこ, unko, cagarro, ben gros.
Ja veieu, mai no passa res de nou. Les mateixes velles històries de sempre.
La mateixa merda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
L'altre caca era a l'altra casa, no?
Estadísticament es podria dir que si t'ha passat a dues cases de dues, és que deu passar a totes les cases del món :p
^^^
jejej tota la raó. Aquests matemàtics no ho podeu evitar, eh?
Per cert, els interrogants que surten per allà al mig son les paraules "merda" i "trunyo" en japonès. El que passa es que amb segons quins ordinadors no es llegeix si no teniu l'aplicació necessària.
ben divertit.
PD: No oblideu tirar sempre la cadena i comprovar que ha marxat tot.
jajaja maaarc!!! un atre cop nop "pulamordedeu"!! despertar-se al matí amb aquest post.. jajaja Per cert.. ja ha marxat? o encara és allà??
jejejejeje
ben bona la descripcio, ho he pogut imaginar com si fos allà!;)
haguessis pogut mirar si es veia algun indici del q havien menjat i preguntar als habitants pel seu dinar , tot i q potser es millor no saber qui ha sigut!XD
apa, anims am el projecte!!
Publica un comentari a l'entrada