Poesia

Com que soc un jipi pollós, de vegades -no gaires- em dedico a escriure poemes. Suposo que al meu avi Rafel li hauria fet il·lusió (que fes poemes, no que fos un jipi pollós).


Diu així:

"Desert mutilat per l'oblit dels homes
que callen la veu de la sorra
amb llums de circ decadent.

Desert sense veu que només a estones
recupera el silenci que la pressa esborra
i batega com un mar àrid, calent.

Dunes mil·lenàries que han perdut presència
perquè no hi ha ulls que vulguin veure enllà.
Passat malmès per la inconsciència,
petjades que el vent no pot ja esborrar.

Però el Sol brilla i la sorra avança
poc a poc, poc a poc...
i un dia ha de recuperar el que es seu.
Calmat espera com qui no hi veu

perquè

la nostra impaciència és la seva millor arma."

Ja veieu, no llenceu paperets a terra que després passen aquestes coses.