Hola! Fa dies que no dic res, però és que estic dedicat gairebé en absolut a la redacció del projecte. Una feina que està resultat més avorrida del que em pensava, com una cursa de fons on cada frase i cada paràgraf compten per tal d'anar sumant i acabar d'una vegada aquest tràmit.
Entre setmana m'estic a casa i dedico totes les hores que bonament puc a anar escrivint. I de tan en tant sortim a prendre algo per distreure'm. Aprofito per anar algun dia a dinar a fora, que aixo de cuinar per dinar i sopar sense avorrir-se de menjar cada dia el mateix és molt més complicat del que sembla. Així, la Yuuka ens ha descobert un lloc de dinars típics japonesos, Don Tazón es diu -Don es com una mena de bol, els plats que serveixen es diuen com a nom genèric domburi- i està bé per variar la dieta. Algun altre dia vaig a menjar menjar peruano-xinès a un chifa.
Sí, m'hauríeu de veure menjant amb bastonets. Estic fet un professional.
Els dimecres per la tarda vaig a classe de cajón peruano. No está malament, però com que no tothom ha fet musica, doncs perdem un munt de temps per analitzar els ritmes i demés. Però és interessant.
I mentre espero que passin més coses interessants, demano a la meva família que per favor m'enviïn les fotos de Perú, que l'última vegada no van arribar bé i ja mai més n'he tornat a saber res ;-)
Perdó per la insubstancialitat del post, però és que estic al Llimb dels redactors de projecte. Que encara que ara diguin que no existeix, ja us ben asseguro jo que sí.
Entre setmana m'estic a casa i dedico totes les hores que bonament puc a anar escrivint. I de tan en tant sortim a prendre algo per distreure'm. Aprofito per anar algun dia a dinar a fora, que aixo de cuinar per dinar i sopar sense avorrir-se de menjar cada dia el mateix és molt més complicat del que sembla. Així, la Yuuka ens ha descobert un lloc de dinars típics japonesos, Don Tazón es diu -Don es com una mena de bol, els plats que serveixen es diuen com a nom genèric domburi- i està bé per variar la dieta. Algun altre dia vaig a menjar menjar peruano-xinès a un chifa.
Sí, m'hauríeu de veure menjant amb bastonets. Estic fet un professional.
Els dimecres per la tarda vaig a classe de cajón peruano. No está malament, però com que no tothom ha fet musica, doncs perdem un munt de temps per analitzar els ritmes i demés. Però és interessant.
I mentre espero que passin més coses interessants, demano a la meva família que per favor m'enviïn les fotos de Perú, que l'última vegada no van arribar bé i ja mai més n'he tornat a saber res ;-)
Perdó per la insubstancialitat del post, però és que estic al Llimb dels redactors de projecte. Que encara que ara diguin que no existeix, ja us ben asseguro jo que sí.
3 comentaris:
ànims! q ja queda menys!! un petit esforça i ja s'acaba!!
muaaaaks
ei marc! Veig que estem en les mateixes... jo porto força temps redactant (almenys més del que m'hagúes agradat) i això està esdevinguent una tasca ben feixuga. t'envio ànims transatlàntics. ja ho tenim!
una abraçada
Quina il·lusió saber quelcom de tu Albert!!
A veure si acabem d'una vegada aquesta agonia i ens donen el paperet de "ja us hem putejat prou" :-p
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada