Poesia

Com que soc un jipi pollós, de vegades -no gaires- em dedico a escriure poemes. Suposo que al meu avi Rafel li hauria fet il·lusió (que fes poemes, no que fos un jipi pollós).


Diu així:

"Desert mutilat per l'oblit dels homes
que callen la veu de la sorra
amb llums de circ decadent.

Desert sense veu que només a estones
recupera el silenci que la pressa esborra
i batega com un mar àrid, calent.

Dunes mil·lenàries que han perdut presència
perquè no hi ha ulls que vulguin veure enllà.
Passat malmès per la inconsciència,
petjades que el vent no pot ja esborrar.

Però el Sol brilla i la sorra avança
poc a poc, poc a poc...
i un dia ha de recuperar el que es seu.
Calmat espera com qui no hi veu

perquè

la nostra impaciència és la seva millor arma."

Ja veieu, no llenceu paperets a terra que després passen aquestes coses.

JARL

"Para la revisión anterior a la sustentación, el alumna debe presentar:

• El original y dos copias engomadas (no cocidas) con tapas de cartulina (3 ejemplares en total). La memoria descritptiva debe constar de 100 páginas como máximo, a espacio y medio o doble espacio, letra arial tamaño 11.
• El orden del contenido de la tesis es: Hoja en blanco, carátula, resumen, tema de tesis aprobado por el Decano, memoria descriptiva y bibliografía.
• Los anexos (3 copias) deben engomarse aparte, para la presentación definitiva deberán estar grabados en un CD y no formarán parte del documento impreso.
• El original y dos copias de los planos empastados en formato A4, de acuerdo al modelo que se encuentra en la Secretaria.
• Recibo de pago correspondiente a título profesional.
• Dos (02) fotografías tamaño pasaporte, a colores en fondo blanco; varones con terno y corbata, damas con traje sastre.
• Dos (02) copias de carátulas y resúmenes de la tesis (en ambos casos)

Luego de la revisión del jurado, el alumno procederá a entregar 1 original y 2 copias de la tesis empastada, cada una con un CD,ésa se colocará en un sobre pegado en la contratapa de la Tesis (archivos de: memoria, planos, anexos, si fuera el caso)

La recepción del original y las dos copias engomadas, es atendida de lunes a viernes en el horario de 8:00a.m a 1:00 p.m. y de 3:00 a 5:00 p.m."


Copias engomadas? Cocidas? Empastadas? Peròaixò què és? Un taller de fusteria? Una recepta de l'Arguiñano? Una consulta d'un dentista??

No sé si acosneguiré ser mai enginyer....

El colmo de la pirateria

Perú, i Lima en particular, és un paraïs per als pirates i bucaners. La demanda és infinita, i l'oferta el doble.

Existeix una cartografia de les zones on es poden aconseguir bons botins. Així tenim Wilson, que abasteix de software a tot Lima, universitats incloses, i on es pot trobar el Windows Vista el dia abans de la seva presentació oficial a uns preus irrisoris. I si la carrera se't resisteix una mica massa, doncs et pots comprar un títol allà mateix. Tenim també Gamarra, lloc on trobar els ultims modelets de roba de marca i de marca no t'hi fixis. Imitacions i robes per encàrrec de qualitat no estandaritzada (tot i que amb agradables sorpreses) a preus molt raonables.L'unic perill és que t'atraquin quan surts de la zona, però en fi... Després hi ha Polvos Azules, que vindria a ser l'Illa Diagonal dels corsaris, piratilles i imitadors. Quantitat de roba, bambes, i sobretot DVD's i pel·lícules (uff ja anem per la segona temporada de LOST ejeje).

Així, des de jerseis amb etiqueta Quiksilver, o Lacoste, bambes Nike (o Neki), Adadis i Adidas, de quatre i tres ratlletes respectivament, CD's dels 40principales, títols acadèmics, pantalons, samarretes, gorros... tot tot i tot.

Però el que ja va superar la meva capacitat de raonament va ser trobar una falsificació de... Ferrero Rocher!!!

Sí sí, ni tan sols els mítics bombons de l'Ambrosio i de les recepcions de l'embaixador (naninonaaa quina musiqueta que em ve al cap), que surten sols del cotxe en una safata daurada es salven de ser piratejats. Clar que això no ho saps fins que els proves. Però el tast va ser definitiu, la Sego la Yuuka i jo vam dir que no eren els autèntics, mentre que la Fanny deia que era qüestió de temperatura.

Doncs ja veieu tu, ni uns pobres bombons poden evitar la maldat de'n Barba Blava i els seus sequaços. Si ho veiés l'Ambrosio.

Sopa boba

Hola! Fa dies que no dic res, però és que estic dedicat gairebé en absolut a la redacció del projecte. Una feina que està resultat més avorrida del que em pensava, com una cursa de fons on cada frase i cada paràgraf compten per tal d'anar sumant i acabar d'una vegada aquest tràmit.

Entre setmana m'estic a casa i dedico totes les hores que bonament puc a anar escrivint. I de tan en tant sortim a prendre algo per distreure'm. Aprofito per anar algun dia a dinar a fora, que aixo de cuinar per dinar i sopar sense avorrir-se de menjar cada dia el mateix és molt més complicat del que sembla. Així, la Yuuka ens ha descobert un lloc de dinars típics japonesos, Don Tazón es diu -Don es com una mena de bol, els plats que serveixen es diuen com a nom genèric domburi- i està bé per variar la dieta. Algun altre dia vaig a menjar menjar peruano-xinès a un chifa.

Sí, m'hauríeu de veure menjant amb bastonets. Estic fet un professional.

Els dimecres per la tarda vaig a classe de cajón peruano. No está malament, però com que no tothom ha fet musica, doncs perdem un munt de temps per analitzar els ritmes i demés. Però és interessant.

I mentre espero que passin més coses interessants, demano a la meva família que per favor m'enviïn les fotos de Perú, que l'última vegada no van arribar bé i ja mai més n'he tornat a saber res ;-)

Perdó per la insubstancialitat del post, però és que estic al Llimb dels redactors de projecte. Que encara que ara diguin que no existeix, ja us ben asseguro jo que sí.

Huacachina

Aquest pont he estat tres dies a l'oasi de Huacachina, prop de la ciutat d'Ica, a uns 300km al Sud de Lima. Tres dies de descans, de passejar pel desert, conèixer viatgers d'arreu cadascú amb les seves històries i agafar forces per continuar la dura redacció del projecte.

Cal destacar la presència massiva d'israelians. Massiva massiva. TOT eren israelians. La majoria d'ells en viatge anti-psicosi post servei militar obligatori -metralladora a la mà- en algun racó de Gaza o Cisjordània. I déu n'hi do quins personatges més curiosos. Tenien creat un ghetto increïble, es trobaven grupets de 3 o 4 allà i s'ajuntaven per formar grans tribus, més de dotze i tot.

També són dignes de menció les grans borratxeres que agafaven, i l'amabilitat del gerent (també israelià) d'un alberg/restaurant que regalava mostres de C.Sativa a aquells compatriotes seus que així li demanaven, per al seu ús i gaudiment. Es veu que venia inclòs amb el menú. Inaudit.

Alguna fotoL'excursió en buggy pel desert i sandboarding. Acompanyat de 2 israelians, com no.

Vistes de la llacuna