Cajamarca és la capital del departament del mateix nom. És la ciutat on Pizarro va atrapar l'inca Atahualpa. Els pobrets inques van pagar un rescat impressionant i els espanyols el van cobrar, per després passar-se'l pel forro i passar, de pas, l'Inca Atahualpa pel ganivet.
Vaig anar a Cajamarca dimecres a la nit, amb el Juan Paco, un company de la universitat. Un fantàstic autobús amb seients ben còmodes i molt reclinables. Bon menjar servit per una senyoreta de bon veure, però no tant.
Dijous matí, visita a les oficines d'una ONG cuyo nombre no puedo acordarme, i comprobació de les condicions de la terrassa, que és on s'haurà de col·locar l'antena. Primera visualització de les muntanyetes que envolten la zona, per tal d'ubicar el lloc on hauria d'anar l'antena repetidora que ha de portar l'accés a internet al centre de capacitació.. Fem unes quantes fotos i hipòtesis.
Ens dirigim cap al centre de capacitació, i veiem que les nostres observacions i hipòtesis eren una cagada total, i que els habitants del lloc sabien tant de la ubicació de les muntanyes i el centre com nosaltres. Una pujada esgotadora i inútil a un "cerro", per comprovar que allà no pot anar pas l'antena, degut a la poca visibilitat i al terreny accidentat. Fem les mesures de resistivitat del terreny pertinents amb el teluròmetre (una activitat divertida, però tan repetitiva que acaba cansant) i tornem a les oficines per fer el mateix, més resistivitats.
L'endemà, pujada a la nova ubicació, que si que resulta ser adient. Mesures de resistivitat (torna-hi) i presa de coordenades amb el GPS, fotografies i més reconeixement del terreny. La pujada, déu n'hi do, quina carreterota. Després, xerrar amb els possibles propietaris del terreny, per tal d'arribar a un acord per posar-hi una antena de 6 o 10 metres... sense sort,algú haurà de negociar amb el jefe, perquè nosaltres no el vam trobar...
I per la tarda, comprar formatge i mantega de Cajamarca i tornar a l'autobús per ser a Lima el matí següent.
Bus més barat i menys comfortable. Menjar igual de bo i senyoreta més, però més antipàtica també. Carretera i manta, i coixí, son intermitent com els que falten als busos que ens creuen i demà serà un altre dia.
(Quan tingui les fotos, edito el post i les poso. Disculpeu les molèsties)
Vaig anar a Cajamarca dimecres a la nit, amb el Juan Paco, un company de la universitat. Un fantàstic autobús amb seients ben còmodes i molt reclinables. Bon menjar servit per una senyoreta de bon veure, però no tant.
Dijous matí, visita a les oficines d'una ONG cuyo nombre no puedo acordarme, i comprobació de les condicions de la terrassa, que és on s'haurà de col·locar l'antena. Primera visualització de les muntanyetes que envolten la zona, per tal d'ubicar el lloc on hauria d'anar l'antena repetidora que ha de portar l'accés a internet al centre de capacitació.. Fem unes quantes fotos i hipòtesis.
Ens dirigim cap al centre de capacitació, i veiem que les nostres observacions i hipòtesis eren una cagada total, i que els habitants del lloc sabien tant de la ubicació de les muntanyes i el centre com nosaltres. Una pujada esgotadora i inútil a un "cerro", per comprovar que allà no pot anar pas l'antena, degut a la poca visibilitat i al terreny accidentat. Fem les mesures de resistivitat del terreny pertinents amb el teluròmetre (una activitat divertida, però tan repetitiva que acaba cansant) i tornem a les oficines per fer el mateix, més resistivitats.
L'endemà, pujada a la nova ubicació, que si que resulta ser adient. Mesures de resistivitat (torna-hi) i presa de coordenades amb el GPS, fotografies i més reconeixement del terreny. La pujada, déu n'hi do, quina carreterota. Després, xerrar amb els possibles propietaris del terreny, per tal d'arribar a un acord per posar-hi una antena de 6 o 10 metres... sense sort,algú haurà de negociar amb el jefe, perquè nosaltres no el vam trobar...
I per la tarda, comprar formatge i mantega de Cajamarca i tornar a l'autobús per ser a Lima el matí següent.
Bus més barat i menys comfortable. Menjar igual de bo i senyoreta més, però més antipàtica també. Carretera i manta, i coixí, son intermitent com els que falten als busos que ens creuen i demà serà un altre dia.
(Quan tingui les fotos, edito el post i les poso. Disculpeu les molèsties)
3 comentaris:
Caram quantes coses noves q expliques !
Muaaks
siiii!! qina ilu reobrir el sunkku q sempre trobava amb el viatge d Chihiro i trobar-se tans posts nousssss! mola tornar a tenir el marc "entre nosaltres"...
1 petó desde Da cap a Li;)
jo vull fotos de la mossa antipàtica però "cañón"! ;)
un petó des de Ckolm cap a Ma i cap a Tadt :P
muacks!!!
Publica un comentari a l'entrada