dimecres, 21 de febrer del 2007

Bonito, todo me parece bonito.

De vegades el món s'omple de bellesa, tanta que et fa deixar el que tens entre mans i dedicar-te només a la contemplació de l'espectacle. El que sorprèn, o no, és que l'espectacle sol ser el mateix per a milers de persones, o com a mínim per a dues, però la reacció no sol ser la mateixa en tothom.

Els conductors de combi no paren i baixen a mirar. Els venedors de gasoses tampoc no es giren, sinó que continuen buscant clients. Els executius parlen amb el mòbil de temes d'extrema transcendència. Les dones de fer feina estenen la roba als terrats amb els ulls clavats als llençols blancs, i fins i tot els ociosos estudiants passegen distrets o rient, o fixant-se en la noia més espectacular del seu radi de visió.

Cosa que fa pensar que la bellesa potser no és qualitat inherent d'un objecte o d'un paisatge, no depèn d'una certa llum, o d'un cert núvol, o un arbre o el verd de l'herba. Potser la bellesa és una qualitat inherent del nostre cervell que es projecta sobre l'exterior.

Però està clar que l'exterior ha d'ajudar, si més no una mica.

Aleshores, existeix diferencia entre bellesa, diguem-ne, 'real' i bellesa percebuda. La que deu importar doncs, és la percebuda, oi?

Per això suposo que després d'aquest rollaco filosòfic no us importarà que us posi una fotografia de bellesa percebuda. He estat dubtant de posar la original, però aleshores potser tot això quedaria una mica més 'cutre'